|
La necessitat (fragmento) –en catalán- "Més aviat era que no s’acabava de fer càrrec que tot hagués anat tan de pressa, perquè si prescindia de l’anàlisi freda i objectiva dels fets, si s’hi encarava des d’una òptica més aviat emocional i intuïtiva, se sentia com si en tot estigués només a punt de començar, com si no hagués aprofundit en res, com si tot fos susceptible d’un desenvolupament que si pogués ser més rigorós li hauria de permetre arribar a fer alguna cosa important que duraria de debò. El que desitjava era que no fos tot tan transitori, que és el que li semblava tot el que havia fet fins llavors. Des d’una estabilitat amb la qual es voldria perfectament conformar, fins i tot acceptant-la com un guany preciós del qual es podria sentir més que orgullosa, no es pot estar de girar-se cap al passat sense evitar la nostàlgia, i de plantar cara al futur amb reptes nous, posant-se a prova. I en aquest punt d’inflexió no s’acaba de saber mesurar. No és tampoc només el desengany en valorar les oportunitats perdudes, ni és tampoc el vertigen davant d’un esdevenir incert, que la pogués espantar. Se sent en un procés de gradació permanent, per bé i per mal. L’abriga la inestabilitat. La seguretat que desprèn és tot façana, si la sabessin tan fràgil molts l’acabarien d’enfonsar sense escrúpols de cap tipus. " epdlp.com |