Quim Español Un lloc en el temps (fragmento) –en catalán- "El poema que m’havia arribat per correu era un enigma. Gairebé tots els poemes superiors ho són, però aquest —escrit a mà amb una tinta que el temps havia esbravat, sobre un paper que groguejava igual que els pètals blancs quan es panseixen— ho era no només perquè suggeria una revelació fondament humana que després s’esquitllava deixant un rastre tremolós, sinó perquè no estava signat, i m’intrigava molt qui el podía haver fet. Me l’havia enviat l’editorial dins d’un sobre a nom meu, però sense adreça ni remitent, un remitent que l’editor tampoc sabia. Algú que em devia conèixer vagament em trametia aquells versos torbadors d’un autor ancià o ja mort. I ho dic perquè tot feia pensar que qui ho havia escrit era una persona antiga. Es notava tant en el paper envellit com en la grafia regular i elegant, amb una lletra decantada i punxeguda on les ressaltaven per la ratlla transversal més gruixuda i lleument aixecada a l’extrem. Era la lletra d’algú que havia après cal·ligrafia en una escola del passat. I, tot i que vaig indagar qui podia ser, perquè la qualitat del poema feia pensar en un escriptor reputat, vaig desistir: cap traç tenia correspondencia amb les paraules manuscrites d’algun poeta famós. La poesia pot ser una estranya oferta de bellesa que ens suggereix coses inesperades, i que a vegades ens provoca una benigna catarsi alliberadora. Però pocs poemes aconsegueixen tot això. El que m’havia commogut tenia aquests atributs. A cada lectura hi descobria una mirada més fonda i elegíaca de la condició humana, tot i que estava escrit sobre un fons idíl·lic. Efectivament, el poema parlava d’uns nens en l’esplendor de la seva innocència jugant en un jardí frondós. Però el poeta no feia concessions; no exaltava la innocència ni es planyia d’una infància perduda, sinó que, en un tomb inesperat, discorria sobre la tristesa que provocaven a l’autor aquelles criatures solars. Era un bell poema, i l’emoció creada s’escapava de qualsevol consideració com s’escapen aquells somnis en què estem a punt d’haver alguna cosa extremadament preuada un instant abans de despertar-nos. " El Poder de la Palabra epdlp.com