|
A Amália Tineo -en catalán- "Només un arbre, a la vorera, porta el tremolor del mar, i el frec de fulles retorna el benefici de les ones. Les roques mortes en arenes mortes viuen només uns brins d'herba poruga. Mar foll de gris i verd i força d'aire: trenca cristalls sobre la costa blana! Aprén l'ombra llunyana, blava i blanca, dels núvols plens de vent i pródigs d'ales. Només en mi pots créixer més i estendre més pura sal, més amagada pedra, i encara retrobar-te en camins foscos per balenes remotes i algues velles. Peró jo m'he perdut en les planúries que han oblidat la dansa, el crit de l'aigua entre alzines i roures, entre llunes sense rius, sense pous, sense ones altes." epdlp.com |