Josafat (fragmento) -en catalán-Prudenci Bertrana

Josafat (fragmento) -en catalán-

"Per allí trafiqueja un home jovenàs, alt, encorbat, de crani punxegut, nas d’aligot, boca contreta, pèl aspre i ulls blavosos, esquitxats de volves més fosques, que els donen aparences i fredors de marbre jaspiat. Sol estar arraulit prop del braser o bé ajagut damunt del seu banc, que bruny amb el fregadís del seu cos rosegat de mandra, estremit de misteri, malalt de soledat, silenci i penombra. El seu vestit de vellut és tan semblant de color amb la muralla, que no és pas fàcil de distingir-lo a primera vista; el visitant que entra allí l’endevina per un gruny feréstec i agressiu, que llança des del seu escambell, on, amb la faç entre les mans, sembla rumiar constantment. Tot ell, àdhuc la humil patina que unifica la tonalitat de les coses en els ombrívols sojorns on flaira l’encens i els llavis xiuxiuegen. Els objectes que té a l’entorn són tots coberts d’una capa de tartra; secreció de les seves manasses, que s’estén fins als caires dels retaules i als daurats de les estoles. I ell estima tot el que toca amb un amor gelós que el fa insociable. No ha volgut mai ajudant. Branda sol la Maria, quan sempre havien estat dos per brandar-la, i ell sol dorm en una cambra situada a l’altra part de l’església, tan isolada, tan tètrica, tan veïna a galeries, escales i buidors atapeïdes d’enigmàtiques tenebres, que s’hi desvetllarien els més coratjosos. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com