Amor infinit (Tarrest nom) -en catalán-Ovidi Montllor

Amor infinit (Tarrest nom) -en catalán-

" Infinitament lluny de tu,
m'aproparia al bar.
Transportat per l'aroma,
demanaria un got.
Destil·lat, d'aiguardent.
Encendria un cigar
ultramarí i al punt.
Brindaria a la vida.
I ho faria per tu.

Infinitament lluny de tu,
pujaria un cim alt.
Gaudiria la vall.
Respiraria fort.
M'aproparia al cel,
famolenc de la terra.
Intentant la paròdia,
cridaria com Déu.
I ho faria per tu.

Infinitament lluny de tu,
menjaria discret.
Decorosa la fonda.
Esmerat el servei.
Regalat de la música,
aperitiu faria.
Menjaria el millor.
Regalaria al cos.
I ho faria per tu.

Infinitament lluny de tu,
arribaria el vespre.
Aniria al "Bohemi".
Romandria distret.
Xarruparia un líquid.
Ensumaria un sòlid.
Parlaria d'amor.
Fruiria amb dona.
I ho faria per tu.

Infinitament lluny de tu
llogaria un gran cotxe.
Jugaria a les marxes.
Menaria botons.
Sentiria la terra
pensada de catifes.
Estereofònicament
marxaria més lluny.
I ho faria, PER TU!

Infinitament lluny de tu.
Mai no en tindria prou.
Reptaria a la mort.
Jugaria el meu fat.
M'enfangaria el rostre.
M'empassaria el món.
Vomitaria el ventre.
I seria feliç, jo,
infinitament lluny de tu. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com