Vals (fragmento) –en catalán-Francesc Trabal
Vals (fragmento) –en catalán-

"I Zeno no s'adonà que Teresa havia marxat. I que, novament, quedaren tots dos sols, molt a prop l'un de l'altre, Raya i ell, mentre el sol il.luminava només l'angle de la finestra. La confessió de Raya li havia donat una suor enganxosa. Cercà a la butxaca un mocador per a eixugar-se el front i no podia estroncar la humitat de les seves mans. Resseguia cabell per cabell, amb la mirada, la testa de Raya, i endevinava un moviment d'onada al blaugris dels ulls de la seva nova amiga. En aquell moment li tornà a la memòria la definició de Teresa: uns ulls. Uns ulls i una cabellera d'or. Així era Raya. Així li ho digué Teresa i així ell la veia ara. I una boca perfecta, petita, amb un llavi vermell de sang. D'aquella sang imaginar-se la qual el deixava amarat de suor. Des d'aquell instant, Raya li semblà una mena de divinitat adorable. Des d'aquell instant, Zeni se sentí ple d'una responsabilitat envers aquella noia. La tenia al costat i li semblava que ja no podria deixar-la. No era possible que fos cert que el Raya s'imaginava. Aquells ulls, aquells llavis, eren fets per a viure, eren fets per a resplendir a ple aire, i no per a colgar-se entre llençols i entre una simfonia d'específics. La seva pell era feta per a rebre carícies suaus, i no per a ésser travessada amb injeccions i fregada per l'alcohol.
--Raya, ¿per què no sortim? Fa tant de sol!
I l'ajudava a posar-se l'abric, tot prenent-li els guants i el paraigua:
--¿L'heu portat per amagar-vos del sol?
I Raya rigué tot contant-li que quan prengué el tren, a Arrahona, al matí, plovia.
No havien fet cent passes quan Zeni, aturant-se: --¿Per què no hem de dir-nos de tu? --preguntà Raya.
Zeni no hauria pas sospitat el dia abans que un revolt inesperat girés la seva vida. La conversa de casa el Dr. Vancells seguí d'una manera més lenta a fora, i el paisatge, els arbres, el sol, l'aire del parc, reemplaçaren moltes paraules. Fins que un banc serví de punt.
--La gent deu pensar-se que festegem.
I, amb les mans preses, Zeni es mirà un anell que duia Raya i s'atreví a deixar-hi, tímidament, un bes.
--Ai, Zeni, Zeni!... --fou la sola resposta. I aquella amista quedà fixada. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com