Animals destructors de lleis (fragmento) –en catalán-Ricard Salvat

Animals destructors de lleis (fragmento) –en catalán-

"Li semblà que l’escala era tan freda i inhospitalària com de costum, potser perquè també ara la trobava, com sempre, neta. La va pujar a poc a poc, amb una lentitud exagerada.
Tenia por de trobar-se amb Inge, que ella ja fos dalt al pis. Això comportaría haver-li de donar conversa i haver d’estar
amb ella durant uns minuts, potser unes hores, unes hores que li semblarien buides. N’estava segur. No sabia mai què dir quan ella era al seu davant; més ben dit, sí que ho sabia, però no s’atrevia a dir el que se li acudia. Pensava,
pensava molt, se li disparava la màquina de pensar, en tornar a casa; semblava com si es volgués refer d’aquella mena d’embrutiment desesperançat que era la seva feina a la fàbrica. Però, quan era hora de traduir aquell endiablat garbuix de pensaments que li bullien dintre, no ho sabia fer. Ella el cohibia. Ho trobava estrany, mai no havia estat tímid i mai no havia sentit aquell desassossec incòmode enfront d’una dona. S’havia preguntat si n’estava enamorat. No sabia què era estar
enamorat, mai no n’havia estat, i l’omplia de dubtes aquella mena de sentiment rar i desconegut que ella li inspirava.
Per què no sabia dir res? Era evident que la dificultat de l’idioma no jugava en això un paper gaire important.
També la sentia en parlar amb Stephan, amb Volker, amb Hardy, però s’entenia amb tots ells força bé.
Es parà davant de la porta. Hauria pogut tocar el timbre a baix, a l’entrada del carrer. No ho havia fet i va pujar les escales pensant que potser ella no hi seria. Davant de la porta del pis, dubtà entre entrar o no, entre obrir amb la clau o trucar al timbre. Es decidí per obrir amb la clau i la buscà per totes les butxaques. Mai no sabia a quina butxaca l’havia deixada. No la trobava, i de sobte s’obrí la porta i es topà amb Inge.
Estava recolzada en el batent de la porta, de tal manera que la tenia agafada entre cama i cama. No va saber si reia de la seva sorpresa o perquè sí, com sempre solia riure. S’adonà que ella, amb la cama dreta, l’única que ell li podia veure, acariciava la porta i premia molt fort el seu ventre contra el batent. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com