Jordi Angusto Camins del Nord (fragmento) –en catalán- "Quan et deia que hi va haver culpables no em referia només als vencedors, Miquel, també pensava en la gent que els aclamava mentre entraven a Barcelona i arreu de Catalunya i d’Espanya, i en la gent que no ha fet res des de llavors. Res: ni fer, ni dir, ni tan sols recordar. Còmplices culpables tenallats per la por, el gas verinós i invisible de què parlava mon pare i que ara m’ofega a mi mateix i t’ofega a tu. La por, Miquel, la por de dir i de fer, la por de pensar i de recordar. L’oblit culpable, com un mirall que hem trencat per no veure’ns covards com som. El pare deia que mor qui mata, i jo penso que també mor en vida qui no ho fa i calla i aguanta i passa un dia i el següent. Al capdavall, aquella guerra va anar d’això: d’uns que van dir prou callar i esperar a un demà que mai no ens arriba, i d’uns altres que no els ho van tolerar i van aixafar-los. No s’enfrontaven només les dues espanyes, també Catalunya i Espanya, la llibertat i la por, els propietaris i els proletaris, l’espera a demà i al cel i el vull ara i aquí. I tu encara em demanes que m’esperi? Esperar un dia, dos? Esperar que caigui el monstre? Saps què et dic, que la vida és el contrari d’esperar, que la vida és això que passa mentre esperes, això que fas perdre als qui fas que esperin i els promets un cel a canvi. Espera tu, si vols; perquè jo, si la por que m’ofega no em venç a darrera hora, ja sé què he de fer: no només venjar els pares, també tots aquells homes i dones que a més de perdre una guerra van perdre una pàtria. Fins un tros de terra on jeure morts van perdre. " El Poder de la Palabra epdlp.com