Elegía a Lluís Companys –en catalán- " Fa trenta anys que et devem uns mots de comiat, branques de llor veïnes dels teus ossos. Escolta: mai ningú no m'ha dit res de tu, ni si morires entre vent desfermat, si et besà el sol el cos romput, més compassiu que els homes o et mossegaren dents d'una alba freda amb aigualers de plors. Però una antiga veu dins meu murmura: sempre és gelada l'alba de la mort, el sol s'avergonyeix quan cacen l'home i fuig davant de l'odi mesurat. Sé tan sols que caigueres descalç damunt la terra que estimaves al mur tacat de morts no decidides per la filosa de les tres germanes. Dintre la llarga nit d'esvanits somnis eres un nom, eres una abatuda fidelitat. Amb el lli blanc de la llengua que estimen els meus llavis de carn i els teus de cendra ara et teixeixo aquest petit sudari i amb un bri d'esperança per entre els fils de l'amarga elegia la meva sang et diu: adéu, germà. " epdlp.com |