Crim de Germania (fragmento) –en catalán-Josep Lozano

Crim de Germania (fragmento) –en catalán-

"Ara ja la carn es movia, canviava de color, ballava dins la safata. Fins que, en pocs segons, la menja esdevingué podridura i tot seguit aquella es va tornar mosca, mosquer de mosques.
Els insectes nounats, com taves vermellons, amb una bonior ensordidora feren una ampla revolada i s’ensenyoriren de la cambra reial. Aterrida, Úrsula Germana de Foix, virreina de València, observava aquelles bestioles amb els ulls desorbitats, tractant de trobar una solució que l’alliberàs d’aquella plaga repugnant.
Les moscardes s’adreçaven ara vers la virriena. Passaren totes en fila ben a prop d’ella, llasmant-li els llavis amb les potetes o les ales. La virreina, moria per moments, de por i d’angúnia. La segona vegada, els insectes es posaren cada una sobre les perles que Úrsula Germana de Foix portava fermades a la vestidura i, en uns segons, la immobilitzaren. Aleshores, les tiges dels ramets d’espígol brodades sobre el vellut començaren a créixer, a esblanqueir-se i a enramar-se sobre el cos de la virreina, emmudint-la, corprenent-la, empresonant-la. Tot seguit, des de les perles estant, àvides, les mosques passaren a devorar la preciosa tela grana de la indumentària de la virreina fins a deixar-la nua, solament vestida amb aquell subtil brancatge blanquinós que li havien format les tiges.
Com una maledicció, les mosques es multiplicaven per milers, mentre a ella el cor se li carpia davant aquell terrorífic espectacle sense comprendre res. Al cap de pocs segons, les moscardes començaren a menjar, goludes, la carn d’Úrsula. La virreina encara aconseguí fer alguns crits i provà, inútilment, de bellugar el cos, com si volgués desllepissar-se d’aquell boixar terrible, avivat d’insectes, que l’encarcerava tot devorant-la.
Fins que reina i mosquer fou mort, mort en la mort, os esblanqueït, maceria de cantal, mosquer de mosques. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com