Tots tres surten per l'Ozama (fragmento) –en catalán-Vicenç Riera Llorca

Tots tres surten per l'Ozama (fragmento) –en catalán-

"Se'n va cap al Hollywood.
'Potser el mateix Quimet em podrà deixar un gec blanc.'
És d'hora i no té pressa. S'atura a badar davant les fotografies del cinema Travieso. Guaita passar un camió que porta uns presos amb els seus vestits de ratlles. Un transeunt saluda un dels presos, que li contesta cerimoniosament, amb un somriure amable.
–¿Qué fue?–
–Ya tú ves.–
El Ramon travessa l'avinguda Mella, passa entre unes barraques de fusta, atrotinades i miserables, i surt al carrer Hostos.
Al Hollywood només hi ha el Bori. El Quimet encara no ha arribat.
–Mentre l'espero, esmorzaré.–
El Bori li serveix un cafè-amb-llet amb torrades, i li demana:
–Ja saps que ha arribat un vaixell francès amb immigrants?
–El Cuba! hi vénen dos amics meus.–
S'empassa ràpidament el desdejuni, deixa unes monedes sobre la taula i se'n va.
–Digues al Quimet que passaré a veure'l més tard.–
Marxa cap al port. En passar el Palau del Govern, quan davalla cap a la Puerta de Colón, ja veu els pals i les xemeneies del dipòsit del port. Travessa la Puerta i veu la multitud que s'atapeeix davant del vaixell.
S'hi barreja. Guàrdies i duaners priven que la gent arribi fins a la vora del moll, per tal de facilitar la descàrrega de es mercaderies i el desembarc dels passatgers, dels quals en baixen dos o tres cada cinc minuts, a mesura que els funcionaris del Departament d'Immigració els enllesteixen els documents. De proa a popa conversen a crits amb els que hi ha a terra. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com