La felicitat no és completa (fragmento) –en catalán-Vicenç Pagès

La felicitat no és completa (fragmento) –en catalán-

"Plora perquè fins i tot la visita havia entès el que ell encara no havia sospitat, és a dir, que l’amenaça era en realitat una broma. Plora perquè no ha estat a l’altura del que s’esperava d’ell, perquè té set anys i ha reaccionat com un nen petit. Torna a plorar, amb més ganes, perquè el seu error ha estat sobretot de càlcul, perquè el pitjor no ha estat ser incapaç d’aturar la caiguda de les boles, sinó desconfiar quan no calia, i aquest error li sap greu i el fa plorar d’autocompassió, que és un plor que li fa ràbia i, doncs, el fa plorar encara més. S’asseu a la cadira que hi ha al davant de la finestra i plora perquè sap que en el fons s’ho mereix (en realitat, és conscient que no tot és culpa seva, però les llàgrimes tenen la seva propia dinàmica i rebutgen les mitges tintes), perquè ja li està bé tot el que li passa (tot i que no, però tant és), perquè no està mai segur de si li parlen de veritat o de mentida, de si li fan bromes o amenaces o profecies, perquè ja s’ho mereix, que en Barneda se li quedés la primera bola, i ja s’ho mereix, que el profesor Comas el tanqués a l’habitació del goril·la, i les causes de les llàgrimes es barregen sinèrgicament i multipliquen el seu efecte. Plora perquè la seva mare no suporta que plori, perquè és com si les llàgrimes fossin la constatació d’un desencontre, o d’un equívoc, o d’un fracàs, i sap que de seguida que plora ella ve a l’habitació a dir-li que plegui, a cridar-li, a ordenar-li que ja està bé, que prou, tot i que avui, com que hi ha una visita, se n’estarà. L’Àngel plora perquè té prohibit plorar, perquè avui ho fa de manera excepcional i aprofita per vessar totes les llàgrimes possibles abans que la visita se’n vagi i la mare li digui que ja s’ha acabat això de plorar. Plora perquè ella el vegi quan a l’últim obri la porta, per oferir-li les llàgrimes com un tribut, regalimant-li cara avall fins a terra, sense ganyotes ni sorolls, fredament, com si es limités a constatar una distància insalvable de l’única manera que li està permesa, tot i que només li està permesa en dies de visita. Plora, finalment, perquè ell és l’únic culpable del seu plor, perquè ningú no ve a consolar-lo i a eixugar-li aquestes llàgrimes, que ara s’imagina grosses i rodones, i de colors, com les boles que comença a llançar per la finestra, d’una en una, amb una passió concentrada, sense mirar on van, aquestes llàgrimes que finalment cauen per alguna raó, perquè s’està quedant sense boles, perquè li sembla sentir com reboten sordament a la vorera del davant, perquè els nens del barri aviat se les hauran endut totes, perquè finalment ha trobat un bon motiu per a totes aquestes llàgrimes. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com