Para-hi esment, t’ho encarrego (fragmento) –en catalán-Jaume Pòrtulas

Para-hi esment, t’ho encarrego (fragmento) –en catalán-

"En el moment mateix de posar-se a traduir, les motivacions d’un hel·lenista (o d’un llatinista, d’un semitista, o de qualsevol filòleg en general) deuen diferir molt poc de les de qualsevol altre traductor. Poden anar, aquestes motivacions, de la conveniència de guanyar diners (pocs, diguem la veritat) a les ganes de correspondre a un encàrrec de confiança; des del desig de proselitisme —«allò que un s’estima, està bé de fer-ho conèixer a com més gent millor»— fins a la necessitat d’omplir un buit en el sistema literari local. No és insòlit, en aquest terreny, de recórrer al llenguatge del «servei públic» o, ras i curt, del patriotisme; la cosa és ben legítima, d’altra banda. I tampoc no s’han d’ometre les exigències curriculars, omnipresents, sobretot en aquests darrers anys.
Però també hi sol haver una motivació més recòndita i egoista; una motivació que no és exclusiva de cap gremi en concret. Força filòlegs acostumen a traduir sobretot per a ells mateixos, amb tots els avantatges i inconvenients que aquesta posició comporta. Personalment, no em costa d’identificar la pulsió que m’ha empès cada vegada (tampoc no han estat tantes!) que m’he arriscat a girar un text del grec. Era un text difícil i jo només l’entenia a mitges. De fet, sospito que la cosa més productiva (sempre que resulti factible, és clar; es tracta d’un desig utòpic) no fóra pas posar-se a traduir allò que a un li ve més de gust, ni tampoc el primer encàrrec que li arribi a les mans, sinó aquells textos que, abans de posar-t’hi, et fan dificultat, no acabes d’entendre bé. Sospito que una traducció empresa per tal de comprendre no és ben bé igual que una traducció després d’haver comprès. Un observador extern diria, potser, que és recomanable d’entendre primer les coses bé i després traduir-les. Així un s’estalviaria —i sobretot estalviaria als altres— determinades incerteses i vacil·lacions. Però també hi ha força coses a dir a favor de les traduccions en què la lluita del traductor amb un original que se li resisteix ha deixat les seves marques, les seves empremtes. Per referir-se a aquestes coses, es feia servir, temps era temps, la imatge de la lluita de Jacob amb l’àngel. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com