Joan Veny i Clar Articles periodístics (fragmento) –en catalán- "El model de llengua que s'està impartint des de l'Institut és un model participatiu. No és un estàndard radical, que tingui en compte només un dialecte, com va passar a Itàlia i a França, on el toscà i el francià s'imposaren sobre els altres. El català és una llengua amb poques diferències dialectals, a més. Perquè el territori és modest. I també perquè tenim dialectes constitutius, que deriven directament del llatí, i dialectes consecutius, resultat de la denominada reconquesta, on arriben uns dialectes ja fets. Aquest és el cas de les Balears, que no presenta diferències gaire profundes respecte del català central. Pompeu Fabra ja va incloure, tant a la seva Gramàtica com al seu Diccionari del 1932, una sèrie de mots propis de les Illes Balears i del País Valencià. I l'Institut els ha incrementat notablement. El model català de llengua no és, per tant, exclusivista. Això no vol dir que no hi hagi hagut persones que han pecat d'un excés de centralisme. " El Poder de la Palabra epdlp.com