Carles Duarte Silueta, de La mà del temps –en catalán- "Respira el dia darrere la persiana, s'esmuny tènue la llum per totes les escletxes, perfila la silueta del teu cos dins la penombra. Sento sense veure'ls el tacte dels teus ulls, com si la llum ens allunyés, com si et creés d'imaginar-te, com si la fosca de la cambra em fos refugi de la inquietud de la presència. Ens separen uns passos no donats, mirades, pells escrites per records i somnis. Qui ets? Qui sóc? Potser només l'espera, potser aquest fràgil silenci que ens uneix. " El Poder de la Palabra epdlp.com