Silueta, de La mà del temps –en catalán-Carles Duarte

Silueta, de La mà del temps –en catalán-

"Respira el dia darrere la persiana,
s'esmuny tènue la llum per totes les escletxes,
perfila la silueta del teu cos dins la penombra.

Sento sense veure'ls el tacte dels teus ulls,
com si la llum ens allunyés,
com si et creés d'imaginar-te,
com si la fosca de la cambra em fos refugi
de la inquietud de la presència.

Ens separen uns passos no donats,
mirades, pells
escrites per records i somnis.

Qui ets? Qui sóc?
Potser només l'espera,
potser aquest fràgil silenci que ens uneix. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com