Un bon error (fragmento) –en catalán-Núria Perpinyá

Un bon error (fragmento) –en catalán-

"El doctor Alxander Westend tenia el departament a la tercera planta de l'edifici principal i era conegut arreu per la seva brillant carrera professional en l'especialitat de microbiologia. Des que vaig saber que havia estat admès al seu laboratori n'havia anat recollint amb fervor tots els articles que havia pogut. El departament era deu vegades més gran que el nostre, però l'acaramullament de vidre, aixetes, mapes, gràfics i substàncies, era el mateix. Els taulells estaven pletòrics de marassos, balances, fluorímetres, tubs numerats, bosses de diàlisi, pots de fenol, de poliacrilamida, d'EDTA, de TRIS, i, si la vista no em fallava -com no em fallava-, de Gilsons, -una per a cadascú- amb el que costaven aleshores les pipetes automàtiques. La dissonància simfònica que orquestraven els remucs continus dels instruments m'era coneguda. Aquella era la meva música: un triangle febril d'operacions, una combinació imparable d'instruments de percussió, de síntesi i de purificació; petites adaptacions de motius d'altri, pentagrames de tubs alineats sobre els taulells, i algun dia, qui sap, l'estrena d'un gran concert. Se somnia molt els anys de les òperes primes. Als laboratoris més grans, on els estudiants devien fer les pràctiques, els tamborets i els microscopis es multiplicaven silenciosament fila rere fila. A les vitrines que envoltaven la sala es podien contemplar els primers tractats de microbiologia i aparells antics de mesura i observació molt curiosos. Entre els més valuosos hi havia un microscopi acromàtic holandès de finals del XVIII, uns quants Watsons de principi de segle, un ultramicroscopi per analitzar partícules col·loïdals i mitja dotzena de respiradors Pasteur. Als laboratoris més petits ja s'hi treballava. Uns analitzaven els creixements dels cultius; una noia molt jove calibrava un calorímetre; d'altres feien rèpliques de plaques i antibiogrames; unes quantes portes més enllà hi havia dos homes dibuixant gràfics i discutint els resultats. Aquella barreja de matemàtica orgànica i de descurança mobiliària no podia ser-me més familiar: un fons organitzat, una forma confusa. Cap investigador decent no accepta perdre un mes de feina per donar-lo a una colla baladrera de pintors i paletes. Només als enzes els sembla bé gastar-se diners en taules noves en comptes d'invertir-los en un espectrofotòmetre. Els dies de no fer res em pesaven com una llosa; ara tornava a respirar. Una d'aquelles cadires deslluïdes m'estava esperant. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com