L'Àguila de Prometeu, de l'obra Monstre –en catalán- "Fugint l'edat de la immediatesa l'àguila plana sobre la mar lenta. Les ales obertes, rapaç estesa, núvia de l'aire i la seva empenta. És l'amant eterna del temps. Vinclada llenega pels aires. El seu picat travessa l'aire i la porta tancada a un passat mort perd el significat. L'ocell compleix el diari misteri descendint del braç de la gravetat amb l'altivesa de l'ésser aeri, com fam alada, al fetge despullat. El tità que veu baixar del mirall del cel la seva diària amant arrossega les cadenes i el call ardent dels fermalls cruels d'adamant. Prometeu, enamorat del moment, oblida l'home i el foc i el martiri, l'injust Zeus, el penya-segat silent i el càstig immortal; l'etern deliri. Just veu en l'àguila, suspesa al cel, en el seu vol d'aproximació, la companya eterna del foc i el gel i ofrena, cada dia, al seu amor, de sempre esmolat bec executor, un regal repetit de fetge i fel. " epdlp.com |