Diari d'un funàmbul (fragmento) –en catalán-Alexandre Cirici

Diari d'un funàmbul (fragmento) –en catalán-

"Dijous 26-I-50 — Després de sopar em quedo a treballar. Estic tot sol. Tinc massa calor, apago l’estufa. No m’havia quedat cap nit encara, en aquesta casa. Ara tinc una estranya malenconia que es complau en la soledat. A través de les parets, bressoleig de slows i parloteig mig fos. Fins que s’ha arribat a aquesta malenconia de casa vella, una casa no és més que un pis per llogar, ara és ja viu. Cruix la xicranda i el rellotge fa tic-tac. La música em prem el cor. L’olor de la mimosa i les nadales ara es desperta.
No penso res, no estic per a res. Tot és excel·lent, la dona, la casa, el treball, els fills, el temps que fa… Tot és tan perfecte i jo m’engreixo ràpidament… Ella és tan amable des dels tres dies que fa que m’he tret la barba perquè ella ho volia tot i la superioritat estètica del rostre barbat, tot és tan bell que em sento tristíssim de no res. A la llum del llum baix fa bonic els mobles, els rams i el mirall de Venècia i el llum lilós de Murano… Voldria plorar si sabés de què. Déu meu! Us estimo per sobre de tota cosa!
Carmen, tu m’has donat la felicitat. No voldria viure més d’altra manera que ara. No em sobra res. Ens falten alguns diners, però vivim en bella casa, mengem bé i ens divertim, tinc molts amics i sóc conegut de la gent, faig llibres i cine i pinto i ballet, la muller m’estima i se m’ha tornat divertida com jo volia, ens avenim molt, ens riem de les peripècies, tenim uns fills que m’agrada veure al volt de la taula. Avui sopar amb ells m’ha ajudat, i la ? és molt dolça, com l’Albert. Suposo que estic en gràcia de Déu.
Em sento amb salut i saciat de tots cinc sentits i els altres. És trist que tot això s’hagi de fer malbé algun dia. Si moro, sies pietosa per mi, Carmen, i pensa que t’estimo més que tota cosa del món. Esborra del teu pensament tot record de les coses de quan jo no era jo. Si morissis tu, Carmen meva, et pregaria perquè preguessis per nosaltres, veneraria la teva imatge i em doldria sempre més de no haver-te fet sempre del tot feliç. Perdona’m, mico. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com