La blavor del mar –en catalán- " Blavor del mar, mirall fidel del blau del cel. ¡Oh com atraus al pescador, trïomfador, amb cor d'infant i sense fel! Encís del mar: el pescador deixa, per tú, la seva llar —que és el seu blanc reposador— i, entre'l teu blau i el blau del cel, dut per l'atzar, tot ell devé espiritüal, amb l'ideal pur i enlairat com un estel. Mar blau, mar blau, engolidor de la claror que a l'home atrau. Mar blau, mar blau, refexador de la negror que al nostre cor ha fet esclau. El pensament, trïomfalment, en la blavô de l'horitzó s'eixampla, alat, amb absoluta llibertat, í fa més pur al pescadô. ¡El mar l'atrau, tan blau, tan blau! La terra no. Puix sols de lluny té la blavô del seu anhel; puix sols de lluny s'assembla al cel. La seva llar, com el seu cor, de cara al mar, senzilla i blanca, és una flor que mai es tanca rïent al sol, sempre en perill de pena i dol. La seva llar és el seu port, és el seu far de vida i mort que vessa llum en la blavor, eternament encisador. " epdlp.com |