Najat el Hachmi Mare de llet i mel (fragmento) –en catalán- "Jo ja ho sabia que el pare no es vindria a acomiadar i així em va quedar d’ell aquella imatge, ell a l’hort removent la terra per plantar vés a saber què, ell que no parava mai de treballar, de regar. Quan l’enyorava molt, el pare, només podia recordar-lo a l’hort, una imatge que no havia vist aquell dia i que després vaig imaginar tants cops. I si el comiat ja era prou difícil, es va fer encara més feixuc quan vaig cridar Sara Sqali i aquesta no apareixia per enlloc. Ja ho sabeu que ella deia que no volia separarse de l’àvia, que aquí ja hi estàvem bé i no hi havia cap necessitat d’anar tan lluny. La nena sempre ha tingut el seu propi criteri des de petita, i tossuda, quan s’encaparra no hi ha qui la faci canviar d’opinió. Prou que li havia explicat els perills que corríem si ens quedàvem, però res de res, que s’estimava l’àvia, l’oncle, les tietes, els cosins. Que des que havíem tornat a casa l’avi que no havia estat mai tan bé. Doncs just quan Abrqadar insistia que ja ens n’havíem d’anar, que a la duana no se sap mai el que hi pots trobar, llavors vinga cridar Sara per aquí Sara per allà. A dins de casa, a fora, pels camins... Driss va anar fins als horts i la font, però res. Fins que per casualitat la mare havia anat a buscar alguna cosa al rebost per fer el dinar i allà dins, arraulida entre sacs d’ordi i olives, s’hi va trovar la nena que havia acabat les llàgrimes i sanglotava abraçantse els genolls. Filla meva estimada, li vas dir, mare, oi? I no sé com t’ho vas fer per convèncer-la. Quan la nena s’acomiadava de cadascuna de vosaltres, em semblava que el cos se’m migpartiria en qualsevol moment i cauria en dos trossos a terra. El mal al ventre em va durar mil anys, germanes. Quan la vam haver d’arrencar de la nostra mare, a qui s’havia aferrat amb una força extraordinària per l’edat que tenia, em va semblar que mai de la vida no havia passat res com allò. " El Poder de la Palabra epdlp.com