|
Pel temps de les taronges, al port –en catalán- "Damunt del mar hi ha una escampadissa de taronges i un ritme misteriós les fa dansar damunt les ones flonges. A l’entorn de les barques reposades, curulles de la fruita de Llevant, hi vaguen les mirades d’un infant, d’un infant que es deleix per una fruita i és poruc per poder-se-la abastar; ell ja sap que li serà pas duita i vol mig-plorar… Aquests ulls de l’infant que cobdicia m’han encès una poca pietat: «Mariner, una tronja no hi hauria per l’infant que les guaita enamorat?» I aquell home de mar s’apiadava i la fruita ens ha dut… I l’infant la taronja esguardava amb un goig en els ulls que me’n recordava tot allò que d’infant cobdiciava i que no he tingu. " epdlp.com |