Joan Corbella Viure sense por (fragment) –en catalán- "Qui programa la seva vida recolzant-se exclusivament en esquemes basats en l'ordre, sempre és transmissor de missatges avorrits i monòtons, i difícilment és capaç de donar resposta a una situació personal. Qui assumeix la seva vida amb llibertat i independència accepta que en qualsevol situació actuarà en funció del que passa i del que sent i, per tant, admet que davant d'una mateixa situació pot respondre de manera diferent, en funció de les variables internes o externes que estan influint. Quan es viu la vida, es crea la vida i, en crear-la, s'admet que cada dia és diferent. Quan la vida es viu amb intensitat, la planificació només serveix com un punt de referència a partir del qual s'improvisa. Aquesta capacitat d'improvisació proporciona la sensació d'estar fent alguna cosa nova i diferent cada dia. Aquesta manera de fer lliure i variada provocaria, en el tipus de persones que descric en aquest capítol, un torrent d'ansietat potser incontrolable; per això la necessitat que tenen aquests individus de saber que cada dia faran el mateix que el dia anterior, per garantir la seguretat de no equivocar-se. Estar supeditat a l'ordre impedeix l'amenaça que suposa la possibilitat de caure al desordre. Aquest tipus de persones es plantegen un pobre objectiu vital, per tal de no defraudar-se mai a si mateixes. La seva guerra personal amb la seva circumstància i la seva por consisteix a assolir uns mínims clars i ben establerts, que no ofereixin cap marge de dubte, de manera que sigui fàcil tenir fitada la realitat quotidiana. Aquesta actitud és completament diferent de la de l'individu que és capaç d'assumir-ne la independència i la llibertat, acceptant el risc de l'error o de no assolir la cota de perfecció desitjada, ja que aquesta no està clarament delimitada. Resulta difícil establir uns barems per mesurar qualsevol acció afectiva i emocional que es doni com a resposta que inclogui la capacitat d'improvisació i creativitat. Només aquella persona disposada a no mesurar els seus actes d'una manera sistemàtica, ia acceptar-se a si mateixa conforme la força que sorgeix del seu interior pot tenir consciència de la seva pròpia vida. Trobem una clara diferència entre la biografia de l'individu atrapat en la necessitat de ser ordenat, i la de qui veu a l'ordre un complement més d'una conducta d'autenticitat i de concordança amb ell mateix. No es tracta de mitificar el desordre com a virtut, es tracta precisament del contrari: no mitificar l'ordre com si fos una virtut. Una persona serà més o menys ordenada segons que hagi estat educada seguint un mecanisme daprenentatge; tindrà més o menys organitzat el seu treball, i serà estricta en la valoració de les seves conductes, independentment de quant i com se senti esclavitzada per l'estretor de la consciència. En el moment que l'orden esclavitza, l'individu queda anul·lat com a tal i apareix sent simplement un individu que respon a una manca d'iniciativa personal. " El Poder de la Palabra epdlp.com