Les històries naturals (fragmento) -en catalán-Joan Perucho

Les històries naturals (fragmento) -en catalán-

"El castell de Pratdip era una reduïda construcció en part romànica i en part gòtica. De difícil accés, situat en el punt més alt del poble, dominava un extens territori. Abandonat des del segle XVI, les seves torres i muralles encara donaven, mig derruïdes, una estranya impressió de força i de poder. En l'actualitat, la naturalesa havia fet usurpació del domini del castell, i rares arbustacions creixien entre les pedres centenàries; nius d'esparvers i altres ocells de presa sorgien a la mirada atenta i sentimental del viatger, entre merlets escantonats i claus de volta esfondrades. Una malenconia immensa es desprenia d'aquelles naus silencioses, abandonades a la devastació lenta, però inexorable, del temps. A la nit, sota la llum de la lluna, el castell tenia un aspecte fantàstic.
El pare Villanueva se sentia, en gran manera, preocupat pel castell. Amb prou feines, si sortia de la biblioteca dels Urpí, cercant dades del passat històric de la vila i dels seus antics senyors, els habitants del castell. Tenia la convicció que, en bona part, trobaria una explicació complementària a les investigacions científiques del nostre protagonista. Amb l'auxili de la paleografia desxifrava torbadors documents i dreçava complicadíssims arbres genealògics. A vegades, li semblava descobrir una llum fosforescent, entre la documentació ratada, i es llançava àvid, a la percança d'una pista, podríem dir-ne, diabòlica.
Montpalau, mentrestant, havia preparat el parany, on havia de caure el vampir, amb una perfecta precisió. Cap detall no hi fou oblidat, deixat a l'atzar. La cambra d'Agnès fou, en certa manera, enxiquida, car necessitant Montpalau un espai per a moure's amb els seus ajudants, dividí la peça en dues per mitjà d'unes llargues cortines que queien des del sostre. Col.locaren el llit de la donzella contra aquestes cortines, de cara al balcó obert, i així guanyaren l'espai necessari en forma de recambra oculta. En ella, naturalment, vetllarien Montpalau i els ajudants. Aquests foren dividits en dos grups: Novau i Amadeu, que junt amb Montpalau, romandrien a la recambra; el batlle, Magí Peuderrata; el carter i el sereno i quatre homes més, coneixedors del país, que amb fanals encesos estarien a l'aguait en el portal fermat del casal, a punt per a sortir en persecució del vampir. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com