Joan Estelrich Entre la vida i els llibres (fragmento) –en catalán- "Giacomo mustià en la biblioteca els jorns de la pubertat , hi aprengué, tot sol, grec, hebreu, anglés i castellà , i perfeccionà el francès. Entre els anys 1812 i 1813 projectava una Història de l'Astronomia. La naturalesa es venjà d'aquella passió llibresca, el nen ioiós esdevingué adolescent malaltís. Tenia, però, encara, dins la pau del seu esperit, la certitud d'un lluminós per- vindre. En política ca era com son pare i en religió com sa mare. Parallelament, va escriure, l'any 1815, un Discurs als italians, contra la irrupció francesa, i un Assaig sobre les errors populars dels antics. Devés el 1816, s'esdevingué la terrible crisi desvetlladora. Encara imitava a —Gessner i Monti—i encara traduia— Horaci i Virgili. La seva consciència literària es transformava, es girava apassionadament envers la producció artística, ensems trontollava la seva vida moral. El seu esperit va prenent el camí­ oposat a la seva educació domèstica. l'hi porten l'empenta jovenívola, l'exemple dels grans homes del seu temps, la seducció de l'art antiga, la misèria moral de la societat que el volta i l'experiència de la tirania." El Poder de la Palabra epdlp.com