Antònia Abelló La Sala Llarga (fragmento) –en catalán- "El sol, tímid encara, entrà per una escletxa del finestró i li amoixà el rostre. Es despertà al moment i va saludar-lo alegre, mentre ràpidament es féu un programa pel dia que començava. Donar menjar a les gallines i als conills –qui sap si ja hauria criat la conilla jove: tingué una badada al no separar a temps la llorigada, i ara anaven criant sense saber quan n’era l’hora–; plantar unes cinc-centes cebes que el pare havia anat a cercar el dia abans a un hort on feien planter; i després, amb l’aixada a l’espatlla, descalça, anar vers els quadres de regadiu i donar-los vida amb l’aigua clara que ve corrents, impetuosa, murmurant baixet, com una cançoneta de mare o galania d’enamorat. Després... En sec, sens saber com, una frenada ràpida a la carrera dels pensaments: no, res de tot allò! No podia haver-hi després: era a la presó! Des del dia abans, bastant tard de la tarda, que era a la presó. Feia dies que un home jove, alt, bru, anava pel veïnat preguntant per ella, però els veïns, o molt preocupats o molt faltats de memòria, ningú sabia donar-li raó, a l’home, de qui era ella, i és clar, d’on podia trobar-se. Després, l’home jove ja anà presentant-se pels masos del redós del seu, però els pagesos altres maldecaps tenien que interessar-se d’on podia ser «la noia gran del baster», i l’home tampoc en tragué l’entrellat. A un mas, on precisament l’invitaren a beure bona aigua fresca, mai havien sentir anomenar tal nom de dona, o de noia, com deia el senyor allí present, però qui sap, qui sap si per la carretera de Riudoms... –i la bona pagesa que això deia, i amb el got de l’aigua regalimant a la mà, pensava en la tarda anterior pasada junt amb aquella a la que precisament cercava l’home jove, alt i bru." El Poder de la Palabra epdlp.com