Àngel Casas Sidonie té més d'un amant (fragmento) –en catalán- "Ens acabàvem d’enlairar de Heathrow i volàvem cap a Barcelona. Tot just ens havien autoritzat a descordar-nos els cinturons. El cert és que jo ja no era gaire bevedor. Ho havia estat feia molts anys, però només bevia vi en els dinars de compromís i, de tant en tant, un whisky. De malta, si pot ser. Però em vaig sorprendre a mi mateix en demanar, a les nou del matí, un scotch amb ginger ale. Amb ginger ale? Segurament em va funcionar el reflex automàtic, un instint de defensa. Davant del risc que em servissin qualsevol whisky de patacada preferia diluir-lo amb aquesta mena de gasosa feta amb gingebre tan pròpia dels països anglosaxons. El vol era tranquil, feia molt bon dia. Com que havia treballat fins tard i m’havia llevat d’hora, la son em va trair i tan bon punt es va acabar la beguda vaig empènyer el respatller cap endarrere i vaig anar perdent el món de vista. Quan vaig retornar faltava poc per aterrar al Prat. —T’has quedat adormit com un angelet —em va dir la dona del seient del meu costat. —Com diu? —Ets en Max, oi? Malgrat la barba t’he reconegut: ets en Max. —Ens coneixem? —li vaig dir, marcant distàncies. —No em diguis que no em recordes... —No, la veritat. L’hauria de recordar? —Era sincer, no li posava una excusa, és que no em sonava de res. —Crec que sí. A no ser que et falli la memòria. —Sí, em falla molt la memòria —vaig contestar-li amb un to sec per parar-li els peus. —Em vas contractar fa molts anys per fer un espot de mitges. Jo era model. —No sé —vaig contestar, i és que tenia molt poques ganes de fer memòria." El Poder de la Palabra epdlp.com