Eva Comas-Arnal Mercè i Joan (fragmento) –en catalán- "No hi cap mai tot, en una carta. A més, aquella ja era prou llarga. L’Obiols va agafar els fulls mecanografiats i va fer-hi dos doblecs cap endins per fer cabre els papers dins d’un sobre americà. Després, es va aixecar amb decisió de l’escriptori, va recollir l’estilogràfica, el paquet de tabac, la capseta de llumins i, sense tancar-lo encara, va guardar el sobre a l’infern de l’americana. L’endemà a primera hora aniria a l’estafeta de correus per enviar-lo. Mentre baixava les escales, i encara més quan va sortir a la rue Washington, es va sentir cansat. Potser s’havia passat massa hores assegut. Es va aturar al davant dels aparadors de les galeries Lafayette, que en aquell moment tot just estaven tancant, i es va encendre un cigarret. Tota narració, creien alguns, tenia sempre la seva prehistòria: els fets i els detalls que no s’havien posat mai per escrit però que condicionaven el relat i d’alguna manera el prefiguraven. Coneixia a fons, i en certa manera li pesava, la prehistòria de la carta que duia a la butxaca. Tot havia començat set anys enrere en un château voltat de verd..." El Poder de la Palabra epdlp.com