Jacobé (fragmento) -en catalán-Joaquim Ruyra

Jacobé (fragmento) -en catalán-

"A la platja de Santa Cristina hi havíem fet excursions delicioses algunes tardes d'estiu. Allí, mentres la dida i el mariner que solia acompanyar-nos amb el gussi, coďen el sopar en fogons improvisats amb quatre pedres, la Jacobé i jo gambejŕvem descalços per les maresmes, cercant-hi les petxines, que viuen aferrades als penyals banyats per l'onatge. Mai n'he menjat de més gustoses. I quan tot furategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada, esquitxant-nos de xarabots, quins xiscles i quina tabola! Encara em sembla que veig com la Jacobé, de quatre grapes damunt de la roca, alzinava esverada el seu caparró adornat amb lliris de platja, tot ruixat de gotetes tremoladores, i com en un moment la seva cara passava de la sorpresa a l'espant, de l'espant a la consternació i de la consternació a la cňmica hilaritat.
-Que et creies estar en sec, Minguet?... Si ens descuidem!... A mi l'aigua em regala esquena avall que em fa unes pessigolles!... I tu sembles un mico remullat.
Rčiem per les butxaques. I ja el sopar estava llest i les estovalles esteses a la sorra i els grills començŕven a cantar la vinguda del vespre, i encara ens recava la diversió i fčiem esgargamellar la dida cridant-nos. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com