Jaume Cela Va de cucs (fragmento) –en catalán- "Sempre m'he sentit orgullós d'haver estat a l'ombra d'un cuc posseïdor d'una intel·ligència i d'una capacitat deductiva exrtaordinàries. Però quan penso en el cas del robatori de les joies dels marquesos de l'Enciam, la meva admiració i estima vers el meu amic semblen augmentar encara més. Aquella tarda la fosca avançava amb desordre, com si fos un ramat de bens baixant per una muntanya. És el moment del dia que més m'agrada i vaig arrapapar-me al meu butacó preferit per fer una ullada al 'Cuc Times'. Recordo que des de feia més de tres dies el meu amic cuc Holmes estava tancat dins el seu despatx investigant les olors que desprenien les fulles dels arbres de la rodalia. –Sabeu, estimat Watson, si arribo a classificar totes les ferums dels arbres podré esbrinar tots els assassinats comesos a base d'utilitzar alguna mena de potinga feta amb fulles i fins i tot amb les arrels. Us imagineu en quin estalvi de temps! Només d'ensumar ja sabré de què ha mort la víctima. En aquests moments tinc anotades i diferenciades més de tres-centes oloretes –m'havia explicat uns dies abans amb una notable excitació. Jo sabia que quan el cuc Holmes en portava alguna entre mans més valia no interrompre les seves cabòries si no volies rebre algun estirabot. Els genis tenen moments ben desagradables. Just quan començava a llegir el primer full del diari, el timbre de la porta del préssec on vivíem va interrompre la pau d'aquella calmada tarda. Era una trucada que deixava veure ben clar i sense cap mena de dubte, que el seu autor o autora patia un fort desassossec. Vaig alçar el cul del còmode seient on reposava per anar a obrir. Davant meu va aparèixer una cuca molt bufona que lluïa un barretet virolat i un llaç a la cueta. –Bona tarda– va dir-me amb una veu més fina que un fil de pescar. I va prosseguir –Sóc ben conscient que no és un bon moment per rebre visites, però estic molt amoïnada i no tinc a qui recorrer-." El Poder de la Palabra epdlp.com