Quaderns de l'exili (fragmento) -en catalán-Joan Sales

Quaderns de l'exili (fragmento) -en catalán-

"La moral no és, de cap manera, una amenitat, i no hi ha res que compensi el mancament a un deure. La natura no és de cap manera una invenció de l'art, com predicava l'Ors -sota la influència, naturalment, d'Oscar Wilde--, sinó que la seva existència enclou un misteri que ens inspira el màxim respecte. L'home no és un producte de la cultura -cosa que el faria l'igual d'una cassola de ceràmica o un ninot de terracuita-, sinó un ésser d'una dignitat tan alta, que ja, per damunt d'ell, només són possibles éssers que escapin al testimoni dels sentits. La dignitat inherent a l'home, i sobretot quan s'hi suma la dignitat inherent al catalá, fa que ens repugnin les diferències de classe; perqué, en canvi, les diferències individuals ens semblen sagrades, tenint com tenen, a diferència de les anteriors, un origen superior al nostre enteniment i a la nostra voluntat.
Per això assentim a la dita de Montaigne, segons la qual l'única aristocràcia legítima és la que es basa en el sacrifici. I mentre ens sentim molt pròxims en sentiments al proletariat de la fortuna, que tantes proves d'abnegació per un ideal ha donat en aquest segle, ens sentim, al contrari, molt distants del proletariat intel.lectual (aquesta fauna, fabulosament multiplicada en els temps moderns, que va a les activitats intel.lectuals no pas per un ideal a servir, ni per una vocació a obeir, sinó per un magre sou a guanyar o una ridícula vanitat a péixer, i que elaboren i destil.len ressentiments i suades bajanades en els diaris i fins en els llibres o des de les càtedres.)
Ens repugna l'epicureisme tronat que corre sota el nom de progrés, i que fa les delícies de tants subhomes en els suburbis de les jungles urbanes. La literatura borda que s'hi inspira ens fa fàstig. En canvi, retem un culte fervorós als grans homes que han fet i que han refet les lletres de la Pàtria: els de l'època nacional i els de la Renaixença, que ens han llegat -soldats-poetes els uns, poetes-apòstols els altres- un testament que cal complir. Sabem que allò que dóna un valor a tota obra d'home (per humil que sigui) és la miqueta d'heroisme o de geni -és a dir, de vida pròpia- que s'hi posa. I que les Pàtries, per sobreviure a través dels segles, han d'estar sempre sobre les armes, a punt de rebutjar les agressions estrangeres, sense esperar imbecilment que se salvaran gràcies a la cultura. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com