Viatge al final del fred (fragmento) - en catalánJoan Francesc Mira

Viatge al final del fred (fragmento) - en catalán

"Hagué de fer-se a una vora, arrambar-se contra un pilar de ferro, en la base d’un dels grans arcs que sostenen la volta del pati de vies. Ara de darrere li arribava l’olor penetrant àcida d’un pixador obert, olor d’amoníacs vells acumulats, pudor animal o impossiblement humana, de grans taques ja eixutes, de bassals escumosos grocs rebassats en la canal contra el mur de taulells blancs esgrogueïts, toll desbordat, regalimant, que s’enganxava a les soles de les sabates i els homes eixint l’escampaven fent senderes de petjades humides que a l’entrada il·luminada pel llum del rètol W.C. formaven ja un sol gran xipoll de pudor d’on pujava un inici de nàusea que el va obligar a agafar la maleta i continuar endavant a buscar el seu vagó de segona classe. «Tots els moments importants de la vida són com un ritual», li havia dit el dia abans el Professor, «on cada moviment i cada gest cal entendre’ls com signes de...». Caminant cap a la locomotora el gust eixut de carbó li entrava per la boca. Ja quedava poca gent a l’andana, i de la màquina baixava un fum pesant, es barrejava amb alenades blanques de vapor i avançava pels costats dels vagons formant núvols intermitents, ara clars, ara espessos, ara invisibles i fets només de l’olor acre rasposa al fons del nas i de la irritació arenosa dels ulls. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com