T'estim, de Poemes a Nai - en catalán "T'estim, però me'n fot. No em resta gaire de suportar la humiliació del vòmit vital que és estimar. Ja fineix l'hora dels finestrals oberts, les dents polsoses, les taques de pantaix per les solapes i dels taurons pels músculs o dreceres. Se'm fonen tots els ploms de la mà dreta sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos, per integrar-te en mi. Però s'hi encenen aurores boreals que són contagis. T'estim, però me'n fot. Som a l'espera del llamp reblanidor que ens amalgami i t'encasti en mi tant, que pugui dir-te: —Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis. " epdlp.com |