|
Mecánica terrestre -en catalán- "Veus, és així que tot pot començar. Després, el més profund. Ara projecta les figures senzilles, els acords i els contrasts, les anades cauteloses i les vingudes ràpides, els gestos que no s'amaguen a ningú. Jo ho veus, ara tan bé com qualsevol moment. Ets a una plaça amb cases a mig fer, com magranes badades, que deslliuren granets de cel envidreït. Els vells recullen llum com ningú, a les mans de cera que no es fon, plàcida. Els joves surten embriagats del cine heroic i llencen cigarrets a terra, durs com la pedra que vol clavar un ocell. Al cafè no del tot luxós, un home que va pels cinquanta anys i és moll però vehement, com un drap de barberia, no sap si prefereix d'oferir foc ell mateix, a la noia que ho espera, o d'enviar-hi, humiliant-lo, el mosso sorneguer, que li espia l'avidesa. Un aneguet femení, amb una ratlla de mercromina al turmell dolç on no trobaràs cap ferida, va corrent per nua passió, car no té pressa i vol que ho sapiguem, i riu als vidres de cada aparador. Ja ho veus. Un món. Un instant d'un capvespre, has vist els cossos i les distàncies. Ara calcula les masses, les libracions dels cors." epdlp.com |