Un vell mira el paisatge -en catalán-Joan Fuster

Un vell mira el paisatge -en catalán-

"Tot retorna. Les coses giren, dolces, en la falda de Déu. Dins el silenci, fan llur figura, cauen, s'acompleixen, i novament advenen a la vora del temps i de l'amor. Els ulls inútils de l'anciŕ contemplen la cautela del camí que s'allarga, l'alegria de les fulles recents, l'infant que juga. L'home sent en les mans l'experičncia feta ja tremolor, i encara espera. Quin sentit té la pau quan tot s'acaba? S'ho pregunta, mirant la llunyania. El cercle de la sang, infatigable, no cessa d'acudir a l'orba cita del moment. L'aire porta un crit o l'ombra d'una cançó perduda. El vell, sentint-ho, endevina el seu lloc. La vida passa. Un núvol fuig, imita un altre núvol vist quan? on? L'home calla i s'inicia al misteri de ser encara un home. I somriu. I un colom, volant, confirma que el blau del cel s'aguanta sobre el somni. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com