La sirena (de Cap al tard) -en catalán-Joan Alcover

La sirena (de Cap al tard) -en catalán-

"Jo sé una cala profunda
on habita el vei-marí;
el rocam que la circumda
perfuma l´olor de pí.


El pescador solitari
s´asseu damunt el penyal
i amb sos ulls de visionari
mira l´aigua del fondal.


En la cala moradenca
l´ombra d´horabaixa creix,
i el crestall només se trenca
si a flor d´aigua surt un peix.


La calor de l´estiuada
és febre de voluptat
sota la pell bronzejada
del pescador ensonyat.


L´atrau l´ona que tremola;
desnua el cos indolent
i se tira dins la gola
de l´antre fosforescent.


S´espolsa, braceja i xala
amarant-se de frescor...
De sobte veu en la cala
una estranya lluentor.


És l´escata d´una cua
que la mar torna engolir;
llavors d´una dona nua
veu el buste alabastrí


A flor d´aigua el pit rosseja,
se bada el llavi vermell,
i perles de llum goteja
la negror de son cabell.


Ell l´encalça, l´abraona
i besa son llavi humit;
ella un instant s´abandona
amb el cos mig adormit.


Mes la cua que esgarrapa,
se revincla i tiny de sang
el pescador; i s´escapa
la sirena de cos blanca.


Ella és d´una raça morta
la sola que sobreviu;
ella de la xarxa forta
lliberta l´eixam catiu.


Ama el cor de l´aspra timba
on penetren les marors
per la cova que les nimba
de fantàstiques clarors...


Ama, en la quilla sospesa,
encomanar amb les mans
la divina unbriaguesa
al vaixell i als tripulants.


Ama l´Angelus que plora
en els ecos de la mar...
Mes se plany des d´aquella hora
que un bes d´home va tastar.


Un desig ardent la fibla
com al pescador mateix,
i en la cópula imposible
somnia la dona peix. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com