Natació - en catalán-Blai Bonet

Natació - en catalán-

"El meu pare havia defensat els colors
de la nació, tot nedant lliure
just cent metres a una piscina,
on vuit cordes de plàstic figuraven
vuit carrers tancats per a vuit nacions lliures,
que n'eren perquè solament tenien un noi
només amb un banyador dissenyat en cursiva
com a reclam per a fer publicitat de la raça.

Ahir vaig fer quinze anys. Dels set ençà,
en què els pares em llançaren a la terra
a defensar l'honor de l'Estat a una Olimpíada,
he nedat cada dia cinc mil metres
de braça, de papallona
i, entre estil i estil, mil metres d'esprint.

Avui era dissabte. No tenia
entrenament. He anat al club, però,
on tot de nenes i xicots xisclaven.

Com que tenia lliure no sé què
i el decapvespre, també, perquè he mirat
totes les noies en una nena,
he entrat com d'adormit en un
dels vestuaris no sé jo per què.

No hi havia ningú, just olor d'aigua
al plat lluent de les dutxes i l'aroma
que el pantalon, l'anorac i els eslips blancs feien,
penjats i sense els nois.

M'he amidat i, sense les sabates,
he fet u vuitanta, sense el pare i la mare.
Mai no havia tingut, no amb el llum apagat,
l'acudit de pensar en les edats que travessava
amb el verdanc de les meves altàries.

Un rancor, que començava just a inflar,
em deixondí, com el brusc ventim d'una llendera,
de la son en què jo, feia quinze anys,
vivia adormissat entre les flors
del cotonerar que m'embenava
i em feia creure en una nafra,
de la qual just existia la bena. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com