L'home que va estimar Natàlia Vidal (fragmento) -en catalán-Julià de Jòdar

L'home que va estimar Natàlia Vidal (fragmento) -en catalán-

"Maig, 17. Heus aquí les tres fotografíes que ens van "fixar" per primera vegada com a parella recognoscible als nostres propis ulls. Va ser, ¿te´n recordes?, en el "viatge de nuvis" a Peníscola, encara que tot havia començat a prendre cos a la llarga andana de l´estació de Sant Pol i a l´hotel Re, que (¿premonitòriament?) ja no hi és. No exactament una lluna de mel, a Peníscola, sinó un cap de setmana llarg. Calia pagar el préstec de l´entrada del pis amb finestra damunt d´aquell parc que escoltava assajar un Busquets consirós el solo de violoncel de Don Carlos; remembrar, un Tasis melangiós, diez feliços a París; cantar tangos un Barbat descregut; un Ràfols i una Maria Girona freqüentar Homer, i on encara no podíem gaudir igual que, trenta anys després, Comadira, que plagio, de tots els verds de xiprers i de pins, de palmeres i cedres, d´oliveres i eucaliptus, llavors que els baladres sense flors encara no hi dormien i les sàlvies no hi sabien fer mata grossa, el romaní no hi solia treure les floretes blaves ni les mimoses hi mostraven les tofes de flor polsinosa, la pluja no hi regalimava pels fénix i els ventalls de les washingtònies i els margallons, i no hi havia marfulls florits, espígols, acants ni pitòspors (ai Mimí Pitosporus!), i l´heura no encatifava els parterres -només, encimbellades lla dalt, les ruïnes d´una caserna antiaèria de quan la guerra, deien. No ens podíem permetre el luxàs d´estar-nos una setmana sencera en aquella pensió vora el castell del papa Luna, on no et va venir de gust fer l´amor ni un sol dia. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com