Quan arribi el pirata i se m´emporti (fragmento) -en catalán-Lluís-Antón Baulenas
Quan arribi el pirata i se m´emporti (fragmento) -en catalán-

"L’ogre acompanyava l’àvia a visitar els pobles de la comarca on la família tenia interessos. Ell es quedava a càrrec de l’Imma o del masover, mentre la mestressa Miquela es perdia en alguna de les grans mansions de la localitat. Quan hi arribaven, les criatures s’apartaven al seu pas, les dones donaven gràcies de no haver-se-la trobada a soles en un carreró i els homes la miraven de reüll amb respecte. Tothom al poble en temia la fúria, que li desencaixava el rostre i li feia treure llamps pels ulls. Ella els menyspreava i deia: «A qui mor de por, sepultura de cagallons». En una d’aquestes ocasions, el masover, que tenia l’ogre al seu càrrec, es va aturar un moment al casino. Tots els parroquians parlaven de la Gran Guerra. Les notícies dels fronts europeus eren paoroses. Milers i milers de morts. Un dels obrers de la fàbrica de maons d’aquell poble deia: «És absurd que els jovesfills de la clase treballadora ens matem entre nosaltres per perpetuar els privilegis dels mateixos de sempre! La vaga general revolucionària és el camí!». El masover de can Gambús, que llegia el diari, li va fer veure que, a Alemanya, els líders socialistes havien votat a favor de l’emissió d’obligacions perquè l’Estat tingués prou diners per continuar la guerra. «Impossible! Un socialista no ho fa, això, Anton!». I es van posar a discutir. L’ogre va repetir l’escena a la seva àvia punt per punt. La mestressa Miquela va recriminar al masover que hagués provocat aquella discussió i li va prohibir que tornés a trepitjar el casino. Ell l’hi va prometre. Actituds porugues com aquesta no deixaven de sorprendre l’ogre, que, amb nou anys, no solament confirmava dia rere dia que no s’estimava la seva àvia, sinó que s’adonava que cada vegada li tenia menys por. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com