Orient, Occident (fragmento) - en catalán-Maria de la Pau Janer

Orient, Occident (fragmento) - en catalán-

"Es troben a la porta número cinquanta-nou. Hi ha molta gent. Na Mireia no pot evitar un somriure còmplice. En Jordi, que porta unes ulleres de sol, sembla impertorbable. Com si ella no existís. Compleix amb exactitud la primera part del pacte i ella se'n dol una mica, d'aquesta capacitat de controlar els propis gestos. Ara comprèn que el joc va molt més enllà dels límits estrictes que s'imposaren. "No hi valen brometes", pensa amb un sospir i, per primera vegada, es pregunta si no seria millor tornar enrere. Girar cua i oblidar-se d'aquesta comèdia que, encara que tot just comença a interpretar, ja li sembla un punt grotesca. "Com vaig poder acceptar un tracta tan absurd?", es pregunta. N'Andreu, que no sap res de res, sembla un home feliç. Són companys de treball i fa anys i panys que la persegueix amb mirades lànguides i gestos que ell considera delicats i que, a ella, li resulten quasi insuportables. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com