La galeria de les estàtues (fragmento) -en catalán-Jesús Moncada

La galeria de les estàtues (fragmento) -en catalán-

"L´escena provocà estupefacció entre la xurma engabiada per la policia durant l´escumada nocturna del barri; quan el grinyol del pany de la porta del calabós va cloure l´espectacle, els hostes de la garjola van començar a fer càbales. Ni la més veterana de la farfutalla, una pobra meuca cantonera, farta de xarop de bastó i d´arrossegar el cul per les comissaries, recordava una cosa semblant. "Per llogar hi cadires", remugava, esbalaïda: el policia de la gabardina havia arribat a l´extrem de treure´s el barret davant la detinguda vestida de negre per demanar li, "si us plau, senyora", que tingués la bondat d´acompanyarlo. Fins i tot l´havia ajudat a aixercarse del banc on la premsaven des de feia hores un borratxo adormit com una soca i un captaire guenyo que li grapejava d´amagatons la cuixa Esquerra. No acabava allí el prodigi: el pasma, extremós de gentilesa, també li havia cedit el pas a la porta del calabós. ¿Calia alguna cosa més per demostrar que la paia era important?
Inaudit: ¿és que els dos guàrdies pretenien de veritat plantarli la bleda al clatell? L´inspector Melquíades Serrador, de la Brigada d´Investigació Criminal, perdia rarament els estreps, tenia un sac de paciencia. Aquells brètols, però, eren a punt de ferlo esclatar. En feien una com un cove; els donava l´oportunitat d´aportar elements per ablanir el nyap i els animals -"me cago en la puta d´oros"- li sortien amb el ciri trencat de la legítima defensa. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com