Els llosats - en catalán- "Els llosats tenen cares, tenen cares que diuen, parlant baix, moltes coses per a aquell qui se’ls mira. No obstant, sembla tan poc quatre murs, una llosa i dos pams de paret a apuntalar una porta d’on s’escapa un alè de vida arraconada al fogar del bressol, i al braser enllaçada. L’escalfor de la llar esblavissa la llosa, com si els ulls dels infants miressin pel seu rostre. Si es colra, ran de galta, de rovell el somriure, al pas del vent del nord, és que hi romanen bèsties: la ferum de l’ovella callada en el silenci, i aquell caliu que tira el xai vora la feda. Els teulats de la plana maduren amb la fruita; a la plana cerdana els nostres s’entrelluquen fins a ser una claror que desvetlla, tan íntima, una vida pregona en son cor de formiga; una vida lligada a l’arrel de la terra, i a la fontana pròxima i a la neu de la serra. " epdlp.com |