Els llosats - en catalán-Jordi-Pere Cerdá

Els llosats - en catalán-

"Els llosats tenen cares,                   
tenen cares que diuen,                   
parlant baix, moltes coses                            
per a aquell qui se’ls mira.                            

No obstant, sembla tan poc                         
quatre murs, una llosa                                   
i dos pams de paret                                         
a apuntalar una porta                                     

d’on s’escapa un alè                                        
de vida arraconada                                          
al fogar del bressol,                                         
i al braser enllaçada.                                       

L’escalfor de la llar                                           
esblavissa la llosa,                                           
com si els ulls dels infants                            
miressin pel seu rostre.                  

Si es colra, ran de galta,                 
de rovell el somriure,                                      
al pas del vent del nord,                
és que hi romanen bèsties:                           

la ferum de l’ovella                                          
callada en el silenci,                                        
i aquell caliu que tira                                      
el xai vora la feda.                                            

Els teulats de la plana                                    
maduren amb la fruita;                  
a la plana cerdana                                            
els nostres s’entrelluquen                             

fins a ser una claror                                         
que desvetlla, tan íntima,                             
una vida pregona                                             
en son cor de formiga;                     

una vida lligada                                
a l’arrel de la terra,                                          
i a la fontana pròxima                                     
i a la neu de la serra. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com