La trampa (en catalán)Teresa Juvé

La trampa (en catalán)

"El soroll dels passos —uns passos lents, com indecisos— retruny dins l’estretor del carrer del Veguer. Potser són quarts de vuit del matí d’un dia de la naixent primavera. Lluny, darrere l’esquena del vianant, el sol ja ha començat a enviar lleugeres, estirades pinzellades de llum que tot just es posen damunt les teulades.
El vianant s’ha aturat i ha esguardat al seu voltant. Els
obradors dels carrers que ha travessat, les fiestres de les cases encara són tancats...
—No sé per què dimonis has hagut de sortir tan d’hora
—remuga.
No sé per què dimonis... Una pregunta d’aquestes que
no demanen resposta. I, sense donar-ne cap, ell reprèn la seva
marxa lenta.
Arribat a la cantonada de la baixada de Santa Clara s’ha
tornat a aturar, encara més indecís. Mai, d’ençà que segueix
aquest camí (i que en fa, de dies i de mesos i, àdhuc, d’anys)
mai no ha volgut fer el més petit alto en aquell indret, mai no ha volgut ni tan sols girar els ulls cap aquell costat de la plaça del Rei. Sempre, quan ha d’anar al Palau Reial Major, sempre travessa la plaça com si una banda de gossos rabiosos li anés al darrere. Però ara ho ha fet, ara s’ha aturat, i es diria que, de sobte, tota aquella desgana que portava ha desaparegut, mentre l’energia que aquest matí sembla haver-lo abandonat s’empara de nou del seu ésser.
Llavors, esvaïda tota indecisió, s’ha dirigit amb pas ferm
al bell mig de la plaça i allí que s’ha plantat.
Allà la té, la renglera de fiestres senzilles que sols adorna una llinda sòbria i delicada. Unes fiestres que, ben segur,
han de donar llum a unes sales que es poden endevinar amples
i acollidores. Unes fiestres fetes per veure desfiar els reis i els capitans, i les apoteosis a la plaça dels conqueridors.
Sí, però les fiestres estan barrades.
Allà la té, la meravella de la porta arcada que l’harmoniosa estructuració de les dovelles determina sense una falla,
sense la més minsa solució de continuïtat. Una porta senzilla
i superba alhora, una porta feta per acollir des del més gran
senyor fis al més petit plebeu en cerca de justícia. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com