|
Reigzel (fragmento) -en catalán- "HOMER Inspira’m!, mon Reigzel, | Un amical insomni com tu esbelt!… Poesia ensenya a Homer!| REIGZEL Gran Poeta! Això pot ser? Homer!, Homer!, Homer! Tu ets el primer. Veig jo tornar-s’ de llum! La vostra lira. Polsau-la, Homer!, jo us prec. Reigzel t’inspira! HOMER Cantaré!, si t’agrada. REIGZEL Oh sí! L’Ilíada | — En tenebrosa nit,… la son, la qu’esvaeix les preocupacions de l’ànim, vençut havia a l’invencible Aquil·les mentre vetllava al seu amic Patrocle; fou allavores, que vingué a trobar-lo l’ànima de l’amic difunt, dient-li aquestes paraules voladores: — Tu dorms, Aquil·les, I no penses en mi. En tant que jo vivia, Tu’m cuidaves sol·lícit, al migdia, a la tarda, a la nit i al matí. I, ara, tu m’oblides tot-just m’acabo de morí’… Ànima errant, divago sens parà’. Jo t’ho prego plorant: dóna’m la teva mà, que’l teu amic ja no retornarà; mai més, jamai, essent tu i jo vivents, podrem confiar-nos nostres pensaments. Tu qu’ets semblant a un Déu, oh Aquil·les, vulgue’m escoltar; sols una cosa, dec-te-la pregar: Que del teu cos, el meu no sia mai, oh Aquil·les, separat; i, units els nostres esperits, que’ls nostres ossos sien recollits en el vas d’or de l’íntima amistat!— — Oh car amic! — Aquil·les respongué: — com vens a encarregar-me aquestes coses? Jo obedient, lo que manes compliré. I ja que venir goses, apropa’t més a mi, per abrassar-n’s encar’ que només fos per uns instants. — I això diguent, Aquil·les, els seus braços estenent envers el seu amic, per agafar-lo, no conseguí atrapar-lo: va fondre’s l’ànima, com si fos fum, i s’endinçà ‘n la terra fent grans crits i Aquil·les despertà a la clara llum. — Meravellós és mon Amic, oh amics! — Tots els que s’enteraren, molt llastimosament tots ells ploraren; i quan tot eren plors, qu’és bella cosa, sorgí l’Aurora, la dels dits de rosa. Íntim Reigzel! No’t veig; sento’l teu plo’… Ets tu l’ideal Patrocle, Aquil·les, jo!" epdlp.com |