Joan Perucho Primera lletra escrita al capvespre -en catalán- "Petites prades sota un cel intacte i rutilant solcat per globus de colors, paraules d'or massís, sospirs de fronda exhausta, imatges de gent difunta que es perderen per sempre en aquest aire immòbil. No, no ha estat així tota la vida, perquè, llavors, freqüentment distant i molt discreta, la dama de color de turquesa feia ganxet, arrecerada, i Lluís, el meu cosí, vestit de mariner, corria darrera la bicicleta del meu somni, i queia molt sovint. Això era vers l'any mil nou-cents trenta, l'aroma de les coses era una altra, i una taronja tenia el gust de sol. Sé perfectament el que equival a un home. Però recordo el passeig que anava al misteriós país, les malalties, la joia, el tresor amagat, la ploma groga, els plors, l'aire innocent del meu fabulós, ignot, remot, i per sempre perdut, país de les meravelles." El Poder de la Palabra epdlp.com