Sempronio Folch i Torres, olvidado (fragmento) –en catalán- "Si hi ha un premi Nobel de Resignació, tocaria indubtablement als avui matusalénicos ex lectors de Josep M. Folch i Torres. O, un cop més, no se'ls tindria en compte i seguirien resignats, sense premi ... Historiadors, crítics, sociòlegs i filòsofs seguirien tenint-per un saldo negatiu, per una generació d'il·lusos, per una legió de babaus ... Mig segle s'ha complert de la mort de l'escriptor l'ànima i ploma van il·luminar En Patufet i el van convertir en un autèntic fenomen de la premsa espanyola. No és una cosa per ser recordat i comentat? Doncs que jo sàpiga, ni una sola tribuna universitària, cap savi particular o oficial han dedicat un minut a la qual anomenaríem època patufista. Classificar En Patufet com a periòdic infantil és una total vacuïtat. Leíanlo no només els pàrvuls, sinó també la gent gran. "Patufistes", lectors d'En Patufet, ho era Catalunya en massa. A les masies on no entrava cap altre paper imprès, els menors reien les peripècies del mític Massagran i els avis devoraven les sentimentals Pàgines viscudes. Fins i tot pastors d'alta muntanya no analfabets! " El Poder de la Palabra epdlp.com