Cants Íntims (fragmento) -en catalán- " Al fer-se nit com al llevar-se el dia, igual que avui demà, la mar sens terme, que amb el cel s’abraça, i el cel juntant-se al mar. Ones i cel!... Ni una muntanya altiva que limiti l’espai, sempre una onada perseguint-ne una altra, sens alcançar-la mai. Jo sé ben bé que puc sondar l’abisme, i amb tot, quan miro el mar, olvidant els corals i mareperles, penso en l’eternitat." epdlp.com |