Sirena –en catalán- "Ara vinc a la mar, junt al misteri. Ara que ja és la platja nua i tendra meua només, sense terrestres passos. (La mar reconeixent-me com a filla...) Dient mar a la mar, jo li dic mare sense llavis ni veu, i estenc els braços a l’aire fronterer en el silenci del món que ja no és meu, clos al deliri. Dona de carn ací, dona de terra. Ai ciutats de corall i flors marines, món de l’aigua perdut sens reencontre, companyes fluvials, no retrobades! Ací estic. Escolteu-me. Ja sóc sola. Vinc una altra vegada plena d’ecos a dir-vos la paraula... Ja sóc sola. Ja no obrirà mai més porta l’exili? Si poguésseu saber-ho! Al pleniluni tot és mar dins de mi, tot marinada, tremolant en les venes on sou vida. Mar cridant i cantant, plorant, creixent-me. I a la líquida porta està el silenci. Murs vivents per a mi d’aigua tancada. Ja no puc tornar més. ¿On sou, amigues? ¿On és la flor dels vostres cants nascuda? Sóc criatura d’aigua en l’enyorança i a penes tinc de mar els ulls i els somnis. Germanes mudes ja sota les ones, ¿sóc sola ací, sola en la mar per sempre...? " epdlp.com |