|
Historia de la literatura catalana (fragmento) –en catalán- "Heus aquí, doncs, com al predicar nosaltres l’exaltació de les llengües populars, no altra cosa prediquem que el pur imperi del verb creador, la infinita transformació de la terra en el cel, que és el més fondo anhel del veritable progrés humà. I així, quan la nostra predicació és motejada de rebel, estèril i regressiva, nosaltres podem somriure als nostres enemics amb fermesa serena i seguir avant predicant la llei del verb que és la llei del món. Perquè essent el món creat pel verb, ¿qui, sinó el verb, ha de regir-lo cap al cel? I si el verb que omple la creació es manifesta a través de la terra per la paraula de l’home, que és la suprema expressió de cada terra, ¿quin altre arreglament de les terres pot ésser desitjat si no és aquell assenyalat per la vida espontània dels llenguatges? " epdlp.com |