|
Cala’s morts (fragmento) –en catalán- "Vora el mar brau del nord dret veig ploure la pluja Rere aquest nus al coll s'amuntega la infància No viurem ja mai més els hiverns crus de l'illa Ni al furtiu safareig nedarem mai més nus Ara el temps esburbat presagia eixorquesa I un retorna feliç als versos dalt sa cambra Corríem pels hortals d'espessa fruita lliures Jugàvem a foners per camps sembrats de cards No sabíem alegres que fóssim tan pobres El sexe no era encara afronta ni pecat Les vetllades s'omplien de contes i mites El vent sencelistrava al cor ple de bondat Fills del mar i la calç amb camamilla als ulls Descobríem els noms dels ocells emboscats Ens vestíem de llum a les platges ardents Amb sorra esmerilàvem gregament el cos La sal creixia als patis verds sota el raïm No sabíem que el món existia i que enllà De les costes de l'illa hi hagués altres déus Un vell atles romput em va obrir tots els ports Vaig llegir l'Odissea entre mates i pins On són ara els senders desvirgats de Son Bou O els tendals de canyís vora els verds tamarells Sobrevolen Addaia sornuts gavians Aquí encara hi ha gestos de Guerra Civil. " epdlp.com |