La decisió de Brandes (fragmento) –en catalán-Eduard Márquez
La decisió de Brandes (fragmento) –en catalán-

"Tu tries», va dir-me. Llavors no sabia gairebé res d'aquell home. Amb prou feines que es deia Hofer, Walter Andreas Hofer; que recorria París buscant obres per a la col·lecció particular de Göring, i que, quan s'ho proposava, podia ser força persuasiu. «Tu tries.» Una veu segura, acostumada a imposar condicions; a fer que la por o els dubtes sacsegin la capacitat de decidir fins a fer-la miques. «Si vols recuperar els teus quadres, només m'has de donar el Cranach.» El Cranach. Me'l sé de memòria. Tanco els ulls i el veig. Sense ombres. Amb la nitidesa dels somnis: les tres figures, el paisatge escarpat, els núvols amenaçadors. «Tu tries. Però no t'ho pensis gaire, que no tinc tot el temps del món.» Paraules que ofeguen les últimes escletxes d'aire respirable, que pesen com una llosa. Després va tancar la porta a poc a poc, com si encara no hagués arribat l'hora de fer soroll per intimidar-me. Quan n'hi havia prou amb l'esguard per notar una esgarrifança a l'esquena. Fins i tot ara, després de vint-i-dos anys, si topo amb alguna fotografia de Hofer, sento la seva mirada vagarejant per l'estudi i clavant-se als meus ulls. Incisiva. Cantelluda com un ídol esculpit a cops de destral. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com